Oriol-Segon-America-Llatina-2006-02

Sud Rural és un recull d'imatges de la presa de contacte amb les  comunitats rurals d'Amèrica del Sud

L'any 2006 sota la influència del fotògraf Sebastiao Salgado i les paraules d'Eduardo Galeano vaig decidir agafar la motxilla, equipar-me d'unes bones botes i entrar en el que aleshores dèiem la universitat de la vida, és a dir, emprendre un viatge d'un any per a conèixer realitats diferents de la pròpia.

Comparteixo en aquest projecte un recull d'imatges de les zones rurals d'Amèrica del Sud. Hi figuren des de campaments rurals del moviment sense terra a Brasil fins a comunitats afro descendents del Guamocó colombià.

Pãe, onde mora a lua?

Oriol-Segon-America-Llatina-2006-03
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-07
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-06
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-02
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-01
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-14
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-08
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-15

Campament Rural Sense Terra Cruz de Ouro. Estat de Bahia. Brasil. Abril 2006.

En un acampament dels sense terra, sota la llum de la lluna i d'una espelma, rodejat de floresta, conreus, bestiar, aigua i dignitat el petit Mickael li pregunta el seu pare: Pãe, onde mora la lua? (pare, on viu la lluna?) i jo sento una profunda alegria en veure i viure tant de prop aquesta situació.

El Moviment dels Sem Terra, l'MST, va néixer arrel de la desigualtat territorial del país, dominat per fazendeiros, grans latifundistes, pocs dels quals, acumulen la majoria de terres. Moltes d'aquestes terres són grans propietats merament especulatives i improductives. En la seva majoria, el ciutadà brasiler, fugint de la duresa de la vida al camp, o de la sequera nordestina, es va veure obligat a emigrar a les grans ciutats dels estats més rics del sud-est. Així, de la vida rural va passar a la urbana, habitant faveles, lluny de la seva cultura i les seves arrels, amb entorns gens favorables, apagant-se a poc a poc, moltes vegades sofrint exclusió i malnutrició.

Per acabar amb aquest problema, espontàniament, petits grups d'exclosos van ocupar grans fazendes, creant un precedent que s'ha acabat convertint amb el moviment sense terra. Que assenta anualent milers de famílies. El moviment els dóna l'oportunitat de retornar a la natura, de ser "productius", estimats i respectats.

Pobres en lluita, treballant col·lectivament per un futur millor, rodejats de l'esplendor de la natura, aquests sense nom tracten de canviar la societat a través d'una conflictiva reforma agrària.


Canviar la societat és, generalment una utopia, però l'entorn més immediat se'n veu molt beneficiat.

M'ha acollit João, coordinador de l'acampament Cruz de Ouro, que està en fase d'assentament. Ha sigut un plaer conviure amb ell. M'ha explicat que un total de 129 famílies comparteixen terres i projectes a Cruz. Ocupant, el moment més rebel, més somniador; després Resistint les accions de la policia militar o de pistolers finançats pel propietari, Produint, per autogestionar-se, i Conscienciant-se per ser més coherents. Així, per exemple, després d'ocupar una fazenda s'alça l'edifici més gran de tots: l'escola.

A l'escola tot es porta a nivell pràctic, així, les matemàtiques parlen dels quilos de mandioca que cal vendre al mercat, i les ciències socials de les desigualtats que els han tocat viure. Podem dir que és una escola molt lliure, i amb un fracàs escolar molt baix.

Així que, entre nens, treballadors, lluitadors, somniadors, espelmes i natura, m'he sentit part d'aquest lloc tant especial, on m'han acollit com si fos a casa meva i des d'on, encara que només per un moment, avui he pogut pensar que un altre món és realment Possible deixant-nos ensenyar els més joves de la comunitat que em duuen a recórrer apassionats els fruits de la floresta o, sense televisor i rodejat de naturalesa, un pare pot prendre's tot el temps que vulgui amb respondre al seu fill, quin és aquell lloc tan especial allà on viu la lluna.

El projecte va ser realitzat al sud de l'Estat de Bahia de Brasil el mes d'abril de 2006