Oriol-Segon-Torra-Hondures-2011-29

Sueño despertar mujer documenta els crims d'odi contra el col·lectiu transexual a Hondures

Son muchas las noches en las que sueño despertar mujer, comenta Shantal, membre de la comunitat transsexual d’Hondures. Va néixer atrapada en un cos d’home que mai ha reconegut com a propi.

D’adolescent va decidir transformar-se externament en la dona que sempre ha sentit que era. Un llarg procés on els problemes han estat constants.

Al principi va haver d’afrontar la manca d’acceptació de la família i l’entorn social.

Després arribaven les dures crisis d’identitat juntament amb les poques ganes de continuar vivint sense ser acceptada. Només era el començament.


 

 

Shantal explica fredament com ha viscut agressions de tota classe: detencions il·legals i maltractament per part dels cossos estatals, violacions, assalts, violència de gènere, accions transfòbiques i fins ha presenciat la mort d’algunes de les seves companyes que exercien la prostitució.

El projecte posa èmfasi en la vulnerabilitat d'aquestes persones durant la pràctica de la prostitució al carrer.

 La història d'aquest projecte és una història de ressonàncies. Neix de les pintures de Piero Sacchetto inspirades en el poemari Solo Andata d’Erri de Luca que evoca la duresa de les migracions al Mediterrani. 

La majoria de les noies transsexuals es veuen obligades a dedicar-se a la prostitució per la manca d’alternatives econòmiques i laborals causades per la transfòbia de la majoria de la societat i a l’alt cost econòmic dels tractaments hormonals i de bellesa que utilitzen per feminitzar els seus cossos.

Poques aconsegueixen sortir de la vida al carrer on, exposades i vulnerables, les agressions són constants, setmanals, fins i tot diàries. En els últims dos anys la comunitat LGTBIQ ha vist morir a 34 companys i companyes, gran part de les quals transsexuals.

La comunitat transsexual ha estat estigmatitzada i agredida arreu però a Hondures conviuen diferents factors que n’incrementen la vulnerabilitat. Per una banda és un dels països més pobres d’Amèrica Llatina; per l’altra els últims anys la violència ha incrementat i dues de les seves ciutats, Tegucigalpa i San Pedro Sula, figuren entre les més perilloses d’arreu. A més el país manté intacta l’estructura governamental establerta arran del cop d’estat de Juny de 2009. Aquest fet no ha fet més que augmentar la impunitat judicial cap als agressors d’aquest col·lectiu.

Durant la realització del reportatge Violet Fabiola va ser doblement atropellada per un client provocant-li diverses contusions i ferides arreu del cos. La seva companya de pis, Xiomara dos mesos abans havia estat apunyalada per uns clients i tirotejada en una altra ocasió.

Dos exemples entre molts d’altres de la vulnerabilitat i l’exposició al perill d’aquestes noies que seguiran lluitant des de l’autoafirmació pel respecte i el reconeixement que mereixen vers la resta de la societat.

 

 

 

Oriol-Segon-Torra-Hondures-2011-23
Oriol-Segon-Torra-Hondures-2011-22
Oriol-Segon-Torra-Hondures-2011-21
Oriol-Segon-Torra-Hondures-2011-11
Oriol-Segon-Torra-Hondures-2011-06
Oriol-Segon-Torra-Hondures-2011-04
Oriol-Segon-Torra-Hondures-2011-15
Oriol-Segon-Torra-Hondures-2011-25

Realitzat a Tegucigalpa, Hondures el maig de 2011.