Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-02

Mares adolescents fotografia els alts índexs d'embaràs adolescent de la realitat centreamericana.

Només durant l'any 2012 més de 50000 noies adolescents van quedar embarassades a Hondures

L'any 2013, viatjo al país amb l’índex més elevat d’homicidis del món. Les xifres parlen per si mateixes: més de 20 persones moren diàriament per arma de foc al país centreamericà. Una de les causes d’aquesta violència estructural és sens dubte la desestructuració familiar.

És comú en la societat hondurenya que mares i àvies d’Hondures amb pocs recursos econòmics es vegin obligades a tenir cura de gran quantitat de fills i nets sota l’absència de les figures paternes i la seva respectiva aportació econòmica.

Només durant l’any 2012 més de 50.000 noies adolescents van quedar embarassades a Hondures. Segons l’Informe de l’Estat Mundial de Població d'aleshores, Hondures era el segon país llatinoamericà amb la taxa més alta d’embarassos precoços, després de Nicaragua i tan sols superat per països de l’Àfrica Subsahariana.

Dades oficials revelaven que a Hondures de cada 100 embarassos 22 són en adolescents.

El 2013 el 34% dels parts realitzats a l’Hospital Escuela de Tegucigalpa era de noies entre els 12 i els 18 anys.

Segons el fons de població de les Nacions Unides l’embaràs adolescent no respon tant a decisions de les joves mares sinó a l’absència d’oportunitats, pressions socials, culturals, econòmiques i al context al qual viuen.

Així les menors de 18 anys amb escassos recursos econòmics, que viuen en zones rurals i amb poca formació educativa tenen més possibilitats de quedar embarassades.

> Continua

Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-01
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-02
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-03
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-04
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-05
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-06
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-07
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-08
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-09
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-10
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-11
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-12
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-13
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-14
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-15
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-16
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-17
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-22
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-24
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-23
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-25
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-21
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-19
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-18
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-36
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-20
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-33
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-30
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-37
Oriol-Segon-Torra-Teen-Mums-Honduras-2014-26

L'any 2014, en què es va realitzar el reportatge un vint per cent dels parts eren de mares adolescents.

D’entre les principals causes de l’embaràs adolescent hi figuren també la falta de planificació familiar, la manca d’accés a mètodes anticonceptius, la prohibició de l’anticoncepció d’emergència, els estímuls sexuals presents als mitjans de comunicació, el sexisme imperant a la cultura patriarcal subjacent i els alarmants índexs de violacions intrafamiliars (per part del pare de les joves o del company sentimental de les mares) que pateix la regió.

Les joves mares viuen l’embaràs com a una ruptura de la transició entre la infància i l’edat adulta. El seu embaràs precoç els porta connotacions negatives acompanyades de sentiments de culpabilitat, rebuig, i, sobretot, falta de vincle amb el recentment nascut. Moltes de les mares adolescents solen abandonar els estudis després del part fet que té les seves conseqüències en la futura condició econòmica d’ambdós, mare i nadó.

Aquesta inèrcia tan comuna en la vida familiar hondurenya crea un cercle viciós difícil de canviar: Joves mares sense figura paterna i amb escassos recursos econòmics donen a llum durant l’adolescència a potencials joves mares que creixeran sense la figura paterna i amb escassos recursos econòmics.

Els pares adolescents generalment no es responsabilitzen de la criatura després de la concepció i la majoria dels nens i les joves mares acaben sent sostinguts per les àvies que definitivament s’evidencien com a pilars de l'estructura familiar d’Hondures.

Per la societat actual hondurenya, marcada per la violència i la manca d’esperança, l’embaràs adolescent continua essent un obstacle cap a la seva emancipació. Aquest projecte ha volgut donar llum i rostre a aquesta problemàtica per contribuir a una presa de consciència i apuntar a les possibles causes d’aquest fet.

Realitzat a Tegucigalpa i Tela a Hondures a desembre de 2014.