Oriol-Segon-America-Llatina-2006-33

Sobre la riquesa documenta la mineria artesanal a Amèrica del Sud

'Estamos montados sobre la riqueza pero somos pobres'

El projecte documenta la mineria artesanal a Amèrica del Sud des de Guamocó, una de les reserves d'or més grans d'Amèrica Llatina a les extraccions de carbó a la cordillera blanca andina i al Potosí Bolivià.

Aquest projecte va ser realitzat amb càmera analògica a finals de 2006 i principis de 2007.

Oriol-Segon-America-Llatina-2006-41
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-35
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-40
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-43
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-42
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-36
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-39
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-34
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-28
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-38
Oriol-Segon-America-Llatina-2006-37

Guamocó. Magdalena. Colòmbia. 2007.

Vint dies lluny de la civilització. Vint dies de gira per la zona de Guamocó, principal zona potencial de mineria aurífera de Colòmbia i d'Amèrica Llatina, on, fins el moment del reportatge la presència de l'estat sols era en forma d'exèrcit o para militarisme, i on la insurgència encara tenia cert control del territori.

Com a membre de l'organització d'acompanyament internacional al conflicte IPO (International Peace Observatory) tenim el repte d'acompanyar a les comunitats rurals i mineres en les seves jornades de reconeixement, diagnosi, organització, capacitació i formació a la població artesanal minera i camperola, castigada per la història i desemparada per l'estat. Vint dies en vuit diferents zones habitades al llarg de tota la serra selvàtica. Vint dies inoblidables.

Arribar a indrets remots com aquest és ja de per si, una gran experiència. Entrar-hi des de Bogotà implica, en primer lloc 10 hores fins a la població d'extracció petroliera Barranca Bermeja, i des d'allí, unes 5 hores en lanxa rápida fins a Santa Rosa, tres hores de camió, dues de canoa, i dos dies caminant, en jornades de fins a 16 hores. Així de complex és l'accés a la serralada muntanyosa, preciosa, imponent, històrica i imponent de Guamocó.

Guamocó, antiga terra indígena castigada per la seva gran riquesa d'or, sembla haver perdut l'esperança o l'oportunitat de viure des de la colonització espanyola que va esclavitzar les comunitats indígenes de la regió per extreure el mineral.

Avui és ocupada per uns pocs milers de miners artesanals, que, a pic i pala caven mines; o filtren la sorra dels llits dels rius cercant fortuna o, molt menys que això, supervivència.

Mines amb unes condicions laborals nul·les, on treballen des dels més xics fins als més grans, sota la terra, sobre el llit del riu. Són llargues les jornades, dura la humitat o la falta d'aire de la mina i alta la toxicitat dels productes que utilitzen, tals com mercuri i cianur, per separar l'or de la resta de materials.

Conviuen en cases de fusta i sostres de plàstic, oblidats per l'estat però no per les multinacionals, que preparen el terreny en formes de lleis favorables per a desplaçar a la comunitat minera i tenir més facilitats en l'explotació de la zona. Així, els petits i pobres miners legítims propietaris de l'àrea, veuen impossible registrar al seu nom les mines, mentre buits legals deixen la terra a les mans d'estrangers amb precedents angoixants quant a violacions sistemàtiques dels drets humans.

Poblacions sense escola, sense medicines, sense punts de salut, la majoria sense professor. Poblacions que han estat desplaçades violentament una vegada i una altra. Poblacions on la malària, el tifus, la leshmaniasis, els paràsits, els dolors musculars i les malalties derivades del mercuri i el cianur, posen fi a la vida dels habitants amb comptagotes.

A les reflexions sobre el dret de la legítima explotació artesanal d'aquestes mines cal sumar-hi el repte ecològic que suposa aquest tipus d'explotacions en biodiversitat de la regió.

El projecte va ser realitzat entre desembre de 2006 i febrer de 2007 a Guamocó (Colòmbia), la Cordillera Blanca (Perú) i Potosí (Bolívia).